domingo, 22 de mayo de 2011

Faetont

El mite de Faetont ha estat motiu inspirador molt sovint d'obres pictòriques, literàries, musicals. A  l'Edat Mitjana inspirà el següent romanç:

Faetón le ruega a Febo,
como hijo regalado,
que le dé el carro del Sol,
cual se lo tiene mandado.
El padre, como le quiere
en muy excesivo grado,
dícele entrañablemente
con un recelo celado:
"el don, hijo, no te niego
pues de dártelo he jurado,
pero conviene que sepas
que el cargo que has demandado
es peligroso y muy fuerte
por no ser tú experimentado;
pídeme otro don, mi hijo,
que no te será negado".
"Ése quiero, padre Febo,
aquese que me habéis dado."
Viendo Febo a Faetón
estar tan determinado,
los caballos rubios, blancos,
antes del día ha enfrenado
y uncidos con el carro
a Faetón aposentado
diole su corona y cetro,
y de nuevo le ha avisado
de tener recio las riendas
que tenga especial cuidado
y  que los caballos deje
ir por su camino usado.
"Mira que si subes más
de lo que es acostumbrado,
hijo, quemarás el Cielo
y si bajas demasiado,
puedes abrasar la tierra,
lo que en ella está sembrado.
Ve, hijo, empieza tu vía
que la Aurora ya ha asomado."
Como el carro iba ligero,
de saber poco enseñado,
fue apartado del camino
y en un punto trastornado,
la gobernación perdida,
Faetón muerto y quemado.
En esto que habéis oído
el hijo y el padre han errado:
el padre en el prometer
y sujetarse de grado,
el hijo por codicioso
en adquirir nuevo estado,
no siendo para mandar,
sino para ser mandado.


Com va dir amb saviesa Ciceró a De Senectute 6, 20: Temeritas est florentis aetatis, prudentia senescentis.

sábado, 14 de mayo de 2011

Plaute

Després d'haver llegit amb el alumnes de 1r de Batx. quatre comèdies de Plaute: Mostellaria (Comèdia del fantasma), Miles gloriosus (El soldat fanfarró), Amphitruo (Anfitrión) y Aulularia (La comèdia de l'olla) veurem la divertida pel·lícula Golfus de Roma dirigida l'any 1966 per Richard Lester.



Les obres dels comediògrafs llatins Plaute i de Terenci  són plenes de sentències que després seran recollides pel nostre refranyer. Us en poso uns quants a tall d'exemple:
  • Terenci, a la seva obra El botxí de si mateix (v. 77)fa dir a Cremes: Homo sum: humani nil a me alienum puto, sentència que després es convertirà en el lema dels defensors de l'humanisme i de la solidaritat humana.
  • També a Terenci, en aquest cas a la comèdia Formió (v. 27), podem llegir Fortes fortuna iuvat, i més endavant Quot homines, tot sententiae (v. 454) i Auribus teneo lupum (v. 506).
  • A  l'Àndria (v. 68) de Terenci trobem Veritas odium parit y més endavant Amantium irae amoris integratio est (v. 555)
  • A l'Asinària (v.88) de Plaute llegim Homo homini lupus est.
  • Plaute  al Curculi (v. 55) ens diu: Qui e nuce nucleum esse vult, frangit nucem

domingo, 8 de mayo de 2011

Viatge a Sicília

A continuació teniu un google maps de l'illa de Sicília. Es tracta de l'illa més gran de la Mediterrània i amb nombroses restes arqueològiques d'època clàssica. Teniu ja marcats diversos punts d'interès per visitar. Ara continueu vosaltres buscant informació i afegint-la al mapa. Iter feliciter faciatis, discipuli et discipulae!


Mostra Viatge a Sicília en un mapa més gran

martes, 3 de mayo de 2011

Geografia romana

Us deixo també un altre vídeo per repassar, en aquest cas,es tracta d'una descripció d'Itàlia.

Roma y la cultura grega

L'orador i polític  grec Isòcrates (Atenes, 436 a.C. - íbid. 338 a. C.) va dir en el paràgraf 50 del seu Panegíric que la ciutat d'Atenes, i els grecs en general, sobresortien de tal manera per damunt de la resta d'homes que el seus deixebles van arribar a ser mestres d'altres i van aconseguir que el nom de grecs s'apliqués no solament a la seva raça, sinó també a la seva intel·ligència, i que es donés més el nom de grecs als partíceps de la seva educació que no pas als de la mateixa sang. 
Més tard, en el segle I a. C., el polifacètic romà Ciceró (Arpinum 106 a.C.- Formiae 43 a.C.) a le seves Tusculanes, 1,3 dirà que els grecs van ser superiors als romans en erudició i en tots els gèneres literaris, i que era fàcil que en això Grècia els vencès, ja que els romans no van oposar resistència a deixar-se vèncer. 
 
Us deixo un interessant vídeo sobre la geografia grega per refrescar una mica el tema que vam fer en començar aquest trimestre.