Virgínia (dones il·lustres 2)

Hi ha una formosa llegenda centrada en el personatge de Virgínia datada cap l'any 449 abans de Crist.

Virgínia era una jove plebea, filla de Virgini, centurió de l'exèrcit romà, i promesa de Luci Icili, antic tribú de la plebs. Era Virgínia de una bellesa tal que es va encapritxar d'ella un magistrat del més alt nivell, el decemvir Api Claudi, el qual veient que no podia aconseguir-la per la seva voluntat, va intentar fer-ho en contra de la voluntat de la jove. Va recórrer a l'aplicació estricte de la legalitat vigent, segons la qual, essent Virgínia filla d'una esclava de Marc Claudi, client de Api Claudi, era propietat de Marc, per la qual cosa aquest podia vendre-la a qui volgués o disposar d'ella com volgués. En efecte, presentat l'assumpte davant del tribunal, aquest es va veure obligat a reconèixer  la propietat de Marc Claudi sobre Virgínia. Era la llei. El pare, que no estava disposat a consentir aquest afrontament  per a la seva filla, li va enfonsar l'espasa en el pit, quedant morta allí mateix. Fou tal la indignació i la consternació de la plebs, que es sublevaren contra els decemvirs,  exigiren la seva  destitució i es van retirar al mont Aventí. Demanaren, a més a més, que es  modifiqués la llei que permetia aquestes barbaritats.

Nicolai Ge (1831-1894)

Camil·la (dones il·lustres 1)

Camil·la es portada pel seu pare Metabus (De mulieribus claris de Boccaccio)

              

En la mitologia romana,  la reina Camil·la dels volscs va ser la filla del rei Metabus i Casmil·la.

Expulsat del seu tron, Metabus va ser perseguit per volscs armats per la selvatjor, portant la seva filla acabada de néixer en braços. El riu Amasè li bloquejava el pas, i tement per la vida de la seva filla, la va lligar a una llança. Encomantant-la a Diana i prometent-li que si sobrevivia Camil·la seria una guerrera verge al seu servei, va llençar la llança a l'altra banda del riu.

A l'Eneida, Camil·la apareix com una reina guerrera que ajuda el seu aliat, el rei Turnus dels rútuls, a combatre Enees i els troians en la guerra que esclatà arran del corteig de Lavínia. Arruns va matar Camil·la quan estava distreta perseguint Chloreu. El servent de Diana Opis, a les ordres de la deessa, va venjar la mort de Camil·la matant  Arruns.

Virgili, a l'Eneida, escriu que era tant ràpida que podia córrer per sobre el mar sense que els seus peus es mullessin, i córrer sobre un camp de cereals sense doblegar cap de les plantes.