L'espasa de Dàmocles

Dàmocles fou un magnat siracusà company de Dionisi el Vell, sanguinari tirà de Siracusa del s.IV a.C., conegut per l'anècdota narrada per l'historiador grec Timeu de Tauromènius (c.356 - 260 a.C.) a la seva Historia de Sicília. Més tard, al s. I a.C. l'anècdota fou represa per Diodor Sícul, per Ciceró a les seves Tusculanae Disputationes V, 61-62 i per Horaci als Carmina III, 1. Dàmocles considerava que Dionisi el Vell era feliç gràcies a la seva riquesa i al seu poder i el criticava pels seus gustos de luxe. Un dia, el tirà el va convidar a un banquet amb tota mena de luxes, plaers i luxúria però just al damunt del setial de Dàmocles hi havia fet penjar una espasa sostinguda només pel pèl d'un cavall, i el va convidar a jutjar si allò era la felicitat; l'espasa representava el perill constant al qual havia de fer front el que tenia riqueses o poder, representades pel banquet i els plaers. D'aquest fet es va originar la dita "l'espasa de Dàmocles", excel·lent metàfora que s'utilitza per referir-se a un perill imminent i al preu que s'ha de pagar pel poder.

Destrictus ensis cui super impia
ceruice pendet, non Siculae dapes
 dulcem elaboratum saporem,
     non auium citharaequecantus      

Somnum reducent: somnus agrestium
lenis uirorum non humilis domos
     fastidit umbrosamque ripam,
     non Zephyris agitata tempe. 

                                                       Horaci, Carmina III, 1 (v. 16-24)

                                                                           

                                                                 Richard Westall (1812)