Els personatges de l'Eneida (1)

                                                        DIDO i ENEAS

Hola a totes!! Aquí us presentaré dos personatges, Dido i Eneas, vistos prèviament en acció a l'Eneida de Virgili. A la vegada ens servirà per fer una mica de repàs pel que fa a la significació dels personatges, representació…, i també  per practicar per la Selectivitat.

Primer de tot, cal plantejar-nos qui eren aquests dos personatges:

Dido era una princesa filla del rei de Tir Mattan I, a Fenícia, que va fugir del seu germà Pigmalió, que conspirava pel poder, i va desembarcar a la costa de l'actual Tunísia, fundant-hi, segons la llegenda, Cartago. El nom Dido és un nom fenici i significa "heroïna".

Siqueu o Sicarbas, sacerdot del temple de Melkart a Tir (divinitat relacionada amb Hèrcules), posseïa molts tresors amagats. Pigmalió els desitjava, i per saber on es trobaven va obligar  la seva germana Dido a casar-se amb Siqueu sense revelar-li l’interès ocult en aquest matrimoni. Dido no estimava  Siqueu, encara que aquest a ella sí. Un temps després, Pigmalió li va comentar a la seva germana que seria convenient saber on s'amagaven les riqueses de Siqueu. Entenent que havia estat utilitzada, Dido va esbrinar on estaven amagades però no li va explicar la veritat al seu germà. Els tresors s'havien enterrat en el jardí del temple, i Dido li va dir a Pigmalió que es trobaven ocults sota l'altar. Aquella mateixa nit, Pigmalió va enviar uns sicaris a matar Siqueu. Després de portar-ho a terme, van cavar inútilment una fossa sota l'altar. Dido va trobar el seu marit assassinat i va córrer a desenterrar el tresor del jardí. Amb ell en el seu poder, va fugir de Tir emportant-se  la seva germana Anna i un seguit de donzelles, ajudada per amics de Siqueu.

Meister des Vergilius Vaticanus

En la mitologia grecoromana, Eneas és un heroi de la guerra de Troia, que després de la caiguda de la ciutat va  escapar , emprenent un viatge que el duria fins a la terra del Laci ( a l'actual Itàlia) on després d'una sèrie d'esdeveniments es va convertir en rei i alhora en el progenitor del poble romà, doncs en aquesta mateixa terra dos dels seus descendents, Ròmul i Rem, fundarien la ciutat de Roma.

Era fill del príncep Anquises i de la deessa Afrodita (Venus en la mitologia romana); el seu pare era a més cosí del rei Príam de Troia. Es va casar amb Creüsa, una de les filles de Príam, amb la qual va tenir un fill, anomenat  Ascani o Iulus. En la seva fugida de la ciutat acompanyat de tota la seva família, la seva esposa va morir en quedar enrere, apareixent-se-li temps després com un fantasma per a dir-li que no s'atabalés per la seva mort, doncs aquest havia estat el seu destí, així com el destí d'Eneas seria ser el pare d'una gran nació. Posteriorment ja al Laci, es va casar amb la princesa Lavínia, filla del rei Llatí, unió que és l'origen mític del poble romà.

Es tracta d'una figura important de les llegendes gregues i romanes. Les seves aventures com a cabdill de l'exèrcit troià són relatades a la Ilíada d'Homer, i el seu viatge des de Troia (guiat per Afrodita) que va dur a la fundació de Roma, va ser relatat per Virgili a l'Eneida.

Fresc romà

Ara sí, ara ja podem explicar la relació entre aquests dos personatges:

Els troians arriben a Cartago, desviats del seu rumb cap a Itàlia a causa d’una tempesta creada per Juno. Allà els rep Dido, a qui Eneas sol·licita hospitalitat. Venus –mare de l'heroi–, perquè aquesta accedeixi i no el traeixi, envia  Cupido amb la missió que l'enamori d'Eneas. Dido havia jurat mantenir-se fidel al seu difunt marit Siqueu, però  encoratjada per la seva germana Anna i rendida per la intervenció de Cupido no pot evitar-ho.

A instàncies de Juno, Venus acorda amb ella fer que Dido i Eneas es casin i regnin junts a Cartago.  Juno així ho desitja pel rancor que arrossega contra els troians des del famós Judici de Paris i la Guerra de Troia. La dea manipula els esdeveniments perquè a Cartago s'organitzi una cacera, durant la qual provoca una tempesta que obliga  Dido i  Eneas a refugiar-se en una cova. Aquesta nit jeuen junts, moment a partir del qual s’endinsen en els plaers de l'amor. Davant el retard que això ocasiona, Júpiter envia  Mercuri perquè li recordi a Eneas que no és aquest el seu destí, sinó que ha d’anar cap a Itàlia. L'heroi, malgrat el dolor que li ocasiona, obeeix la voluntat divina i deixa  Cartago.

Tremendament desconsolada i ofesa, Dido intenta oblidar-lo amb ajuda de la seva germana, però no pot. És per això que decideix suïcidar-se maleint l'abandonament d'Eneas. Des d'aquest moment arrenca l'històric odi de  Cartago cap a Roma.

Andrea Sacchi (1599-1661)

En el  capítol VI de l'Eneida, quan Eneas descendeix a l’ Infern amb ajuda de la Sibil·la de Cumes, la troba vagant pels Prats Asfòdels, entre els morts per amor. Comprenent llavors que la reina havia comès suïcidi per la seva partida, tracta d'explicar-li amb gran pesar que ell no volia abandonar-la, que els déus havien decidit el seu destí. Però el fantasma de Dido sembla no poder escoltar-lo i continua el seu  camí darrere  l'ombra de Siqueu.

Alba García Ventura   2n Batx.  Curs 2011-12