Pensum aestivum 2011

Repasseu una mica aquest estiu per començar bé la matèria de Llatí de 2on de Batx.

• Pel que fa a  la part de morfologia, aneu a l'apartat Fem feina on hi trobareu un tou d'exercicis per fer. Tampoc cal  fer-los tots.
• Quant a la traducció, heu d'acabar l'Espasa de Dàmocles que ja està començada i una altra traducció que  us donaré en paper. Podeu consultar els diccionaris i vocabularis que trobareu a l'apartat Ampliem el vocabulari.

• Pel que fa a la literatura convindria rellegir la comèdia de Plaute El soldat fanfarró,  lectura obligatòria per a les PAAU de 2012.
• A l'apartat Recursos TIC i Imprescindibles de viatge hi trobareu diverses webs sobre el món clàssic. Podeu llegir alguna cosa sobre cultura i civilització greco-romana. No cal fer cap resum, però sí prendre nota dels  apartats llegits. Podeu també visionar els apartats de Mapes virtuals i el Món romà en 3D,  i jugar una mica a l'apartat Ludi.

Recordeu que la feina s'ha de lliurar el primer dia de classe i que contarà pel primer trimestre.

Com va dir Horaci (Sat. 1, 9, 59-60): Nihil sine magno / vita labore dedit mortalibus.
 
Pensum accurate, discipuli et discipulae.

L'origen de les paraules (1)

La paraula escola ve del llatí schola ("lliçó, escola") i, aquesta, del grec  σχολή  "lleure", "oci", "temps lliure", "estudi", "escola".

És curiós que la paraula escola per a nosaltres implica deure i treball, mentre que originàriament significava tot el contrari: lleure i oci. La raó del significat originari és senzilla: l'escola és un lloc d'aprenentatge, és a dir, un lloc on es descobreixen les activitats plenament humanes, exemptes de les preocupacions del treball, la producció i les qüestions vinculades amb la subsistència. És per aquest motiu que l'escola rep el nom, originàriament, dels plaers.

Per tant, discipuli et discipulae, gaudiu d'aquest espai que és l'escola i tingueu present el que va dir Ciceró (a Juli Rufí, De Fig. Sent 19):

                     Litterarum radices amaras, fructus dulces.

La presència del món clàssic en la poesia actual

Us presento un del poemas de la poeta i traductora Aurora Luque (Almeria, 1962), l'obra de la qual es farcida de referències clàssiques. 

ANUNCIOS

Vendo roca de Sísifo,

añeja, bien lustrada,

llevadera, limada por los

siglos,

pura roca de infierno.

Para tediosos y 

desesperados,

amantes del absurdo

o para culturistas

metafísicos.

Almohadilla de pluma para

el hombro

sin coste adicional.

...

Vendo toro de Dédalo.

Discreción. Quince días

de frenético ensayo.

Se entrega a domicilio.

Se adapta a todo tipo de

orificios.

...

Revendo laberintos

usados, muy confusos.

Se garantiza pérdida total

por siete u ocho años.

Si no queda contento,

reembolsamos el hilo de

Ariadna.

...

Alquilo alas de Ícaro

adaptables, elásticas.

Imprescindible curso de

suicida,

máster de soñador

o currículum roto de

antemano.

                                                      Aurora Luque

L'espasa de Dàmocles

Dàmocles fou un magnat siracusà company de Dionisi el Vell, sanguinari tirà de Siracusa del s.IV a.C., conegut per l'anècdota narrada per l'historiador grec Timeu de Tauromènius (c.356 - 260 a.C.) a la seva Historia de Sicília. Més tard, al s. I a.C. l'anècdota fou represa per Diodor Sícul, per Ciceró a les seves Tusculanae Disputationes V, 61-62 i per Horaci als Carmina III, 1. Dàmocles considerava que Dionisi el Vell era feliç gràcies a la seva riquesa i al seu poder i el criticava pels seus gustos de luxe. Un dia, el tirà el va convidar a un banquet amb tota mena de luxes, plaers i luxúria però just al damunt del setial de Dàmocles hi havia fet penjar una espasa sostinguda només pel pèl d'un cavall, i el va convidar a jutjar si allò era la felicitat; l'espasa representava el perill constant al qual havia de fer front el que tenia riqueses o poder, representades pel banquet i els plaers. D'aquest fet es va originar la dita "l'espasa de Dàmocles", excel·lent metàfora que s'utilitza per referir-se a un perill imminent i al preu que s'ha de pagar pel poder.

Destrictus ensis cui super impia
ceruice pendet, non Siculae dapes
 dulcem elaboratum saporem,
     non auium citharaequecantus      

Somnum reducent: somnus agrestium
lenis uirorum non humilis domos
     fastidit umbrosamque ripam,
     non Zephyris agitata tempe. 

                                                       Horaci, Carmina III, 1 (v. 16-24)

                                                                           

                                                                 Richard Westall (1812)