La nostra paraula moneda ve del terme llatí moneta que volia dir "avís", ja que segons la llegenda quan els gals assaltaren el Capitoli, on es trobava el temple dedicat a Juno, que tenia les funcions de seca i de banc dedicat a guardar els tresors i els diners, les oques sagrades van començar a xisclar, alertant del perill.
El terme salari prové de la forma llatina salarium "suma que es donava als soldats per què compressin sal", i després "sou".
El mot peculi procedeix de pecus "bestiar" i pecuniari de pecunia "riquesa, fortuna, béns", donat que la ramaderia formava part dels primers béns de l'home.
La paraula diner ve de denarius "moneda de plata que havia valgut deu asos".
Per acabar, tenim també el terme òbol procedent del grec ὀβολός "moneda grega d'escàs valor".
Els morts eren enterrats amb un òbol a sota de la llengua o en els ulls per tal que, un cop l'ombra del mort arribés al món subterrani de l'Hades, pogués pagar al barquer Caront i així poder passar a través del riu Aqueront. Aquells que no tenien la quantitat suficient, o que no havien rebut els ritus funeraris corresponents per part de la família i dels amics, s'havien d'esperar durant cent anys a la riba de l'Aqueront, fins que Caront accedia a portar-los sense pagar.
Com va dir Juvenal (1, 112): Inter nos sanctissima divitiarum maiestas.
