Virgínia (dones il·lustres 2)

Hi ha una formosa llegenda centrada en el personatge de Virgínia datada cap l'any 449 abans de Crist.

Virgínia era una jove plebea, filla de Virgini, centurió de l'exèrcit romà, i promesa de Luci Icili, antic tribú de la plebs. Era Virgínia de una bellesa tal que es va encapritxar d'ella un magistrat del més alt nivell, el decemvir Api Claudi, el qual veient que no podia aconseguir-la per la seva voluntat, va intentar fer-ho en contra de la voluntat de la jove. Va recórrer a l'aplicació estricte de la legalitat vigent, segons la qual, essent Virgínia filla d'una esclava de Marc Claudi, client de Api Claudi, era propietat de Marc, per la qual cosa aquest podia vendre-la a qui volgués o disposar d'ella com volgués. En efecte, presentat l'assumpte davant del tribunal, aquest es va veure obligat a reconèixer  la propietat de Marc Claudi sobre Virgínia. Era la llei. El pare, que no estava disposat a consentir aquest afrontament  per a la seva filla, li va enfonsar l'espasa en el pit, quedant morta allí mateix. Fou tal la indignació i la consternació de la plebs, que es sublevaren contra els decemvirs,  exigiren la seva  destitució i es van retirar al mont Aventí. Demanaren, a més a més, que es  modifiqués la llei que permetia aquestes barbaritats.

Nicolai Ge (1831-1894)